Informalisme tecnològic

Biografia

Vaig néixer i créixer a Manresa, ciutat en terra de muntanyes de què destaca el massís de Montserrat. Aquest entorn ple d’influència tel·lúrica ha estat per mi una gran font d’inspiració.

Sense més formació que l’impuls natural, treballo per plaer, i el que m’interessa és el resultat final de l’obra. A mi m’agrada buscar en la realitat coneguda un mon paral·lel, crear “el meu món”. Vaig començar buscant llums, arestes de color, reflexos en la superfície de l’aigua, lluentors en la penombra. Ara incideixo directament en la matèria i aconsegueixo extraure la seva transparència i profunditat. Obtinc, en conseqüència, l’energia pròpia de la Naturalesa, la “llum natural”, viva i màgica, que emana d’aquestes fonts naturals d’inspiració.

La meva expressió s’inscriu un gènere que uneix fotografia i pintura. M’agrada furgar entre les textures i els colors, per obtenir imatges, obres acabades, com si estigués pintant amb uns nous i inimaginables pinzells, que no tenen res a veure amb els ja coneguts. Primer neix el sentiment i el desig, després busco l’objectiu i entro en el plaer d’observar el resultat. El color i la foscor es fonen en un món d’infinites noves formes.

Un element molt important en el meu procés creatiu és la voluntat de mantenir la capacitat de percepció tan neta com és possible, i per això poso en marxa una filosofia de vida basada en l’exercici físic, lo que em fa sentir com un Pegàs, com un cavall de ment oberta i voladora. D’aquesta manera aconsegueixo dia a dia obrir la meva consciencia, oxigenar-la de manera que canalitzi millor els impulsos del meu món inconscient. Fa més d’una dècada que mantinc aquesta disciplina i continuaré fent-ho així perquè em proporciona equilibri, força i vitalitat, i tot plegat es reflecteix després en la meva obra. Quan observo aquestes delicades i fràgils transparències i aquestes inquietants profunditats em sento com si jo mateix recorregués l’interior de la meva anatomia. Moltes vegades és com si en aquesta Naturalesa es veiessin reflectides les sensacions regeneradores que sento per dins: es fusionen en una unitat les imatges amb el meu esperit net i elevat. Tot això és el que em mou a buscar més, és una obsessió, una bogeria plena de plaer que no té fi, és la unió de cos, esperit i ànima, és com levitar en aquest món.

Vaig estar treballant molt temps de nit, però havia de forçar massa la càmera per obtenir una qualitat d’imatge acceptable, així que vaig decidir treballar al capvespre i el resultat foren unes imatges més nítides, que mantenien aquell fons fosc. Em vaig adonar que la llum que es desprèn de la matèria en l’obscuritat també es desprèn igual a la tarda, abans de fosquejar. Al capvespre sembla com si aquell altre món hagués estat il·luminat per un altre sol.

Porto anys intentant transformar el que veig en quelcom delicat, elevat i subtil, buscant el misteri del canvi del sòlid al traslluït i crec que per fi he trobat aquest llenguatge personal a través del qual em veig reflectit. Sé que tan sols és un nou punt de partida cap a una altra realitat diferent, inquietant i desconeguda. Però, què és la meva vida sinó una constant transformació?.

RAFEL EGEA