L’informalisme tecnològic i la nova figuració

L’informalisme i la nova figuració, Culturcat – Generalitat de Catalunya.

Actualment comença a manifestar-se un informalisme tecnològic, digital (Rafel Egea) o de nova objectivitat (Jordi Urbon).

La tesi informalista va començar a gestar-se després de la II Guerra Mundial. El informalisme és un crit irat, a l’expressió espontània i gairebé instintiva de l’artista, sense signes intermedis. Alguns d’aquests artistes més importants que han aplicat la tesis informalista a la  seva obra han estat Antoni Tàpies i Modest Cuixart.

La base de tot informalisme és la resposta irada a la circumstància social en la qual viu l’individu. Especialment, la sensibilitat que afecta l’artista, que es manifesta respecte dels valors de la societat establerta dominant per mitjà de l’espontaneïtat gestural quasi instintiva i biològica, que les afeccions anímiques i de sentiment provoquen en el temperament humà.

Aquesta nova estetica ha tingut noms diferents segons l’indret on s’ha manifestat. A Europa, durant la segona guerra i els camps de concentració, se la va desognar -per les obres de Fautrier i de Wols- “hautes pâtes”, textura informal respecte de la pintura a l’oli, taques matèriques, gestualisme, garbuix de ratlles o de colors, resposta impossible als horrors que es vivien. Als Estats Units, a través de Pollock, va ser un expresionisme abstracte, pur accionisme convulsiu al bell mig d’un espai plàstic. L’informalisme era, doncs, una nova possibilitat representativa  i expressiva. Era representativa, perquè era una nova manera d’oferir un contingut, confús potser però expresiu, atès que la intención bàsica era que quedés de manifest que no es tractava de cap descripció ni definició de res sinó simplement de l’exteriorització d’un impuls i d’una indignación anímica. També se’l va designar “tachisme” (del francès “tache”, taca) i el crític Michel Tapié, un dels primers teòrics, el va assenyalar com a “art autre”. Totes les variants es concentren a expressar directament, per mitjà d’un impuls emocional sense signes intermediaris de càrrega simbòlica, un crit, una intenció que neix i prové del subjecte que realitza.