Un museu de fotografia per fotografiar

El Museu de Fotografia Contemporània Palau Solterra, de la Fundació Vila Casas, és un espai sorprenent per als apassionats de la fotografia i l’arquitectura i per als amants de la bellesa en majúscules. Ubicat al bell mig de Torroella de Montgrí, es configura dins d’un palau civil del segle XIV que ha sabut conjugar a la perfecció el passat amb el present. A dins, hi podem trobar fotografies de consagrats com Agustí Centelles, Francesc Català-Roca, Humberto Rivas o George S. Zimbel, així com d’artistes més novells que apunten ben amunt de la talla de Rafel Egea, Anna Malagrida o Jordi Bernadó, entre d’altres.

Hi ha museus que enamoren només d’entrar-hi, que fan embadalir, que són un autèntic plaer per als sentits. Indubtablement, el Museu Palau Solterra, de Torroella de Montgrí, n’és un. D’entrada, l’edifici que l’acull, declarat monument històric artístic l’any 1981, ja és una meravella. No per menys ha esdevingut una de les joies més boniques i representatives de l’arquitectura civil goticorenaixentista del nostre país. L’any 2000, aquest palau del segle XIV, que havia acollit diverses famílies nobles i va acabar essent la residència dels marquesos de Robert, va obrir les seves portes al públic amb el fons de pintura de la Fundació Vila Casas, que és l’actual propietària i impulsora del museu.

Avui per avui, rere l’austera façana principal del Palau Solterra (en què s’aprecien els dos períodes de construcció de l’immoble, que corresponen al gòtic del segle XIV i al renaixentista del segle XVI), s’hi pot admirar el fons de fotografia contemporània nacional i internacional de la Fundació, que està dotat d’un gran valor històric i artístic.

La col·lecció permanent apareix presentada seguint un estudiat criteri museístic que permet al visitant múltiples lectures, suggerides per la mateixa a través d’un apassionant recorregut que discorre per les diferents dependències de l’edifici. Sota aquest concepte, resseguir un ordre cronològic preestablert perd tot el sentit. Per contra, el visitant se’n pot anar d’una sala a una altra durant hores tot admirant cada obra i, a la vegada, gaudint d’un imponent espai que impressiona per l’absència de barreres. Només d’entrar, el pati renaixentista d’inspiració italianitzant del palau ja permet admirar l’amplitud de la construcció i la seva riquesa ornamental.

Al fons del pati, sota unes solemnes escalinates i havent passat un pou que llueix un magnífic treball escultòric fet de pedra tallada (allà on, originàriament s’hi ubicaven l’estable, la bodega, els magatzems de la premsa i la zona de fabricació d’oli i, més tard, les cavallerisses), s’obren les sales dedicades a acollir exposicions temporals i un auditori on se celebren cicles de conferències, vetllades poètiques i actes diversos. En aquests moments, Retrats de Guerra, d’Agustí Centelles, que abasta els cinc primers anys de la Guerra Civil i conté imatges del president Companys, altres polítics de l’època, militars, dirigents revolucionaris i ciutadans de carrer, comparteix protagonisme amb una selecció de les obres finalistes del Premi de Fotografia Fundació Vila Casas 2014, orientat a promocionar i difondre l’obra de nous creadors contemporanis en les disciplines d’escultura, pintura i, és clar, fotografia.

Revista digital D’estil.